dimecres, 18 de març de 2015

taller del marc multifotos

Ja comencem a tenir els arbres florits i la primavera ja treu el nas ...  i com que ja ha començat la nova temporada primavera-estiu de coses boniques fetes a ma, aquí una mostra del que va donar de sí el taller del marc per a multifotos que varem fer fa uns dies. Cinc persones fent el mateix i cadascuna en va fer un de ben diferent, únic i original. D'entrada sembla com una mena de postal però al deslligar-la s'obre i en surt un recull de fotos.  És molt xulo trobar un motiu i una persona per a fer-li a mida i regalar-li.

Primer varem haver de medir, tallar i enganxar els papers d'una manera ben exacta i tothom estava molt concentrat... deien que els recordava l'època de l'institut quan feiem dibuix lineal però després, ai després, tot va ser un deixar anar la creativitat i combinar colors, textures fins a deixar-ho com cadascú va voler.

Les fotos que us mostro només són de la portada i la contraportada ja que l'interior i les fotos, ja és un tema personal.  El darrer de tots és el de mostra i em va encantar la varietat d'estils que en va sortir.


No m'agrada que els participants als meus tallers simplement copiin el que porto fet jo sinó que vull que cadascú, ho faci al seu estil. El passar-s'ho bé fent alguna activitat i el gust estètic per les coses és evident que és completament subjectiu i no s'hi val a voler convèncer del contrari.







dimecres, 4 de març de 2015

àlbum per a la Cristina

Hola de nou !!!

Darrerament he estat fent mooolts encàrrecs i estic molt contenta de fer contenta a la gent...

Quan em demanen que faci un àlbum especial per a algú especial i en motiu d'alguna festa especial, em sento especial !!!

Primer penso en la persona, en la seva edat i circumstància i rumio què els podria agradar. Seguidament busco entre el material de què disposo o miro a les botigues fins que trobo aquell paper que trobo més adequat i després penso com puc fer les cobertes de manera diferent a tot el què ja he fet. I així, una vegada m'he decidit, em miro les fotos que em fan arribar i procuro retocar-les fins a trobar el punt que m'interessa. Aleshores les imprimeixo i ja estic a punt. Començo a fer l'estructura i mica en mica el vaig omplint.

M'agrada afegir-hi cosetes fetes per mi per a acabar de donar-li un toc especial per a cada cas (una cal.ligrafia, un cosidet, una mica d'aquarel.la, etc.

i així, quan l'acabo i l'entrego, us asseguro que és com si l'hagués fet per un amic meu de tant com el miro, remeno, munto i desmunto.

Fins a dia d'avui tothom ha estat content amb el resultat i a mi evidentment m'interessa i em fa molt feliç que agradi tant a qui m'ha fet l'encàrrec com a qui l'ha rebut.

Avui us ensenyo un dels que he fet per a una persona que es jubilava i els seus companys de feina li han regalat.











divendres, 13 de febrer de 2015

Aviat vull ser una cosidora acceptable

Fa estona que m'estic discutint amb un tros de roba japonesa molt bonica que fa temps que vaig comprar a Barcelona. Vull que es converteixi en un monederet per al mòbil i en una samarreta negra tunejada i de moment no sé qui està guanyant la partida... Des de fora sembla que jo però mirant-ho més en detall, qui sap.
Tinc una màquina de cosir elèctrica des de fa temps però fins ara no ens hem posat a treballar en equip seriosament i ja se sap, costa una mica que els membres d'un equip encaixin i treballin bé.

Aquí, una mostra del que hem fet fins ara...la màquina i jo; la tecnologia i l'ésser humà.


La meva mare cosia i pretenia ensenyar-me'n però jo, com a bona filla de catàleg, passava d'ella i vés per on, que un cop ja sóc també mare i força més gran, ara em vé de gust cosir però en sé poquet.
No crec que mai sigui massa tard per aprendre quelcom ja que com deia la meva àvia Pepa: "Més val aprendre de vell que morir tonto" i per tant ara m'he proposat pel 2015, treballar en equip amb la màquina de cosir, les agulles, els fils, els patrons, etc. i així anar fent i fent fins a esdevenir una cosidora acceptable. Més endavant qui sap si una molt bona cosidora !!!







dijous, 27 de novembre de 2014

un instant de serenor


Un nou layout que he fet per l'aniversari d'una amiga. Una pila de retallons de papers estampats i com sempre també he utilitzat el gesso, la pintura acrílica i les tintes i els segells. El fúcsia cada dia m'agrada més i sobretot combinat amb només un o dos colors més, trobo que alegra qualsevol fons. I aleshores, la foto, gran, protagonista i inspiradora del títol que m'agrada posar-hi sempre: una paraula o frase que sintetitzi el què em fa sentir.




Passen els anys volant, volant i aquesta foto es va fer al terrat de casa ja fa força temps en una època en que ens veiem molt sovint. Ara ja no ens trobem tant però el record del temps i les experiències compartides no es pot esborrar mai ni mai i la confiança que ens varem donar i rebre, la tindrem sempre que ens calgui.
I tot i que no sóc pas gaire fan de reviure el passat ni tampoc de pensar massa en el demà, sinó més aviat de viure i gaudir del dia a dia,  m'ha agradat recordar aquella època de complicitats i ajuda mútua.



dijous, 20 de novembre de 2014

coses que m'agraden de tu

Avui és un dia especial: aniversari de l'Agustí !!!

Sí, i també aniversari de la mort del Franco, cosa que també s'ha de celebrar cada any i més ara que sembla que el seu espectre i la seva inspiració cada cop torna a estar molt més present en la vida política de "España".

Ho celebrarem en la intimitat a casa com ens agrada fer-ho però enguany serà també un dia trist per la mort ahir de l'Andreu, un amic de fa molts anys amb qui havíem compartit mil converses i rialles. 

I així estic, per una banda celebrant la vida del meu company de camí i per l'altra, trista per la fi de l'amic....

Aquest és el regal que li he estat preparant. Vaig trobar en una botiga una baralla de cartes de poker negres i les vaig comprar en espera d'alguna idea lluminosa. I aquesta ha sigut fer servir cada carta per a escriure una cosa que m'agrada d'ell en una banda i a l'altra, una foto sencera o escapçada que he trobat suggerent. Tot empaquetat en una funda feta a mida i lligada amb un cordill ben vermell.

Les fotos que he fet no són les millors, ja ho veig...

I avui és el dia perfecte per a la reflexió que ens hauriem de fer cada dia: aprofitem qualsevol moment de la nostra vida per a dir als altres com els estimem i per a gaudir i agrair fins i tot per l'aire que respirem. Un dia se'ns acabarà.  I per cert, us estimo, per ser a la meva vida o per haver-vos pogut conèixer i compartir un temps en algun moment.





divendres, 7 de novembre de 2014

miniàlbum Berta

Fa uns mesos que vaig fer aquest miniàlbum . Fou un encàrrec d'una colla de metges, infermeres i auxiliars d'un hospital que volien regalar-lo a una companya que plegava. Els vaig proposar que cadascú disposés d'una pàgina amb la seva foto, nom i un espai per a fer-li un petit escrit a la Berta que era la doctora que marxava de l'hospital i així ho vaig fer. La mida és de 15 x 15 cm i com que va quedar tan gruixut, les pàgines anaven lligades amb uns llacets a les tapes i hi vaig afegir una cartolina que duia velcro i així es podia obrir i tancar amb facilitat. Em van comentar que a la noia li agradava l'estil "vintage" i cap problema ... Només he penjat unes quantes pàgines i sense fotos per a preservar l'intimitat de les persones que hi surten.
Em van dir que li havia agradat molt i que realment seria un recordatori perfecte pel seu pas per aquell hospital i amb aquells companys.

Ara tinc 4 encàrrecs en marxa: per a una noia que fa 18 anys, per a una que en fa 65, per un senyor a qui regalar un record especial de les darreres supervacances a la Bretanya i per una senyora que en farà 60. Ja veieu que és adequat per a tothom. Cadascun completament diferent i únic... ja els aniré penjant al blog.

Aprofito per a dir-vos que si voleu que us en faci algun, no dubteu a contactar amb mi.


És clar que som a l'era digital però el què tenim amb paper, segur que durarà més i si no es llença, d'aquí a moooolts anys, encara serà bonic per a tocar i mirar. El què guardem amb CD o disc dur i tenint en compte els canvis de suport que hi ha cada dos per tres, a veure qui ens assegura que d'un traspàs a un altre, no es perdrà algun dels records que hi tenim: àlbum fotos, pel.lícules que hem filmat, powerpoint fets per a ocasions especials... Bé, al menys parlo per a mi i jo en aquests casos únics i irrepetibles, ho tinc clar !!!












dimarts, 21 d’octubre de 2014

els meus segells

Fa temps que volia provar de fer segells i finalment m'he comprat un joc de gúbies i una planxa de goma d'esborrar i apa, a provar-ho.

Si vols fer un dibuix senzill, la veritat és que no costa gaire i el resultat és prou satisfactori. Estic molt contenta de com m'han quedat i és molt divertit veure com del no res en surt un dibuix que pots repetir i repetir ...  Ara bé, una altra cosa és si és vol fer un dibuix amb molt de detall ja que aleshores requereix molt més domini de les eines, però tot arribarà, com amb tot, s'ha de practicar i practicar, oi?

He fet unes fotos per a mostrar-vos les eines, les tintes i el resultat final. Ara estic fent un triangle que és molt i molt fàcil ja que té totes les línies rectes. Per cert que les tintes han de ser permanents per assegurar que quedin perfectament fixades i no embrutin.

A veure si us animeu a fer-ne i a utilitzar-los per a moltes coses: targetes, paper d'embolicar, roba ...