dijous, 27 de novembre de 2014

un instant de serenor


Un nou layout que he fet per l'aniversari d'una amiga. Una pila de retallons de papers estampats i com sempre també he utilitzat el gesso, la pintura acrílica i les tintes i els segells. El fúcsia cada dia m'agrada més i sobretot combinat amb només un o dos colors més, trobo que alegra qualsevol fons. I aleshores, la foto, gran, protagonista i inspiradora del títol que m'agrada posar-hi sempre: una paraula o frase que sintetitzi el què em fa sentir.




Passen els anys volant, volant i aquesta foto es va fer al terrat de casa ja fa força temps en una època en que ens veiem molt sovint. Ara ja no ens trobem tant però el record del temps i les experiències compartides no es pot esborrar mai ni mai i la confiança que ens varem donar i rebre, la tindrem sempre que ens calgui.
I tot i que no sóc pas gaire fan de reviure el passat ni tampoc de pensar massa en el demà, sinó més aviat de viure i gaudir del dia a dia,  m'ha agradat recordar aquella època de complicitats i ajuda mútua.



dijous, 20 de novembre de 2014

coses que m'agraden de tu

Avui és un dia especial: aniversari de l'Agustí !!!

Sí, i també aniversari de la mort del Franco, cosa que també s'ha de celebrar cada any i més ara que sembla que el seu espectre i la seva inspiració cada cop torna a estar molt més present en la vida política de "España".

Ho celebrarem en la intimitat a casa com ens agrada fer-ho però enguany serà també un dia trist per la mort ahir de l'Andreu, un amic de fa molts anys amb qui havíem compartit mil converses i rialles. 

I així estic, per una banda celebrant la vida del meu company de camí i per l'altra, trista per la fi de l'amic....

Aquest és el regal que li he estat preparant. Vaig trobar en una botiga una baralla de cartes de poker negres i les vaig comprar en espera d'alguna idea lluminosa. I aquesta ha sigut fer servir cada carta per a escriure una cosa que m'agrada d'ell en una banda i a l'altra, una foto sencera o escapçada que he trobat suggerent. Tot empaquetat en una funda feta a mida i lligada amb un cordill ben vermell.

Les fotos que he fet no són les millors, ja ho veig...

I avui és el dia perfecte per a la reflexió que ens hauriem de fer cada dia: aprofitem qualsevol moment de la nostra vida per a dir als altres com els estimem i per a gaudir i agrair fins i tot per l'aire que respirem. Un dia se'ns acabarà.  I per cert, us estimo, per ser a la meva vida o per haver-vos pogut conèixer i compartir un temps en algun moment.





divendres, 7 de novembre de 2014

miniàlbum Berta

Fa uns mesos que vaig fer aquest miniàlbum . Fou un encàrrec d'una colla de metges, infermeres i auxiliars d'un hospital que volien regalar-lo a una companya que plegava. Els vaig proposar que cadascú disposés d'una pàgina amb la seva foto, nom i un espai per a fer-li un petit escrit a la Berta que era la doctora que marxava de l'hospital i així ho vaig fer. La mida és de 15 x 15 cm i com que va quedar tan gruixut, les pàgines anaven lligades amb uns llacets a les tapes i hi vaig afegir una cartolina que duia velcro i així es podia obrir i tancar amb facilitat. Em van comentar que a la noia li agradava l'estil "vintage" i cap problema ... Només he penjat unes quantes pàgines i sense fotos per a preservar l'intimitat de les persones que hi surten.
Em van dir que li havia agradat molt i que realment seria un recordatori perfecte pel seu pas per aquell hospital i amb aquells companys.

Ara tinc 4 encàrrecs en marxa: per a una noia que fa 18 anys, per a una que en fa 65, per un senyor a qui regalar un record especial de les darreres supervacances a la Bretanya i per una senyora que en farà 60. Ja veieu que és adequat per a tothom. Cadascun completament diferent i únic... ja els aniré penjant al blog.

Aprofito per a dir-vos que si voleu que us en faci algun, no dubteu a contactar amb mi.


És clar que som a l'era digital però el què tenim amb paper, segur que durarà més i si no es llença, d'aquí a moooolts anys, encara serà bonic per a tocar i mirar. El què guardem amb CD o disc dur i tenint en compte els canvis de suport que hi ha cada dos per tres, a veure qui ens assegura que d'un traspàs a un altre, no es perdrà algun dels records que hi tenim: àlbum fotos, pel.lícules que hem filmat, powerpoint fets per a ocasions especials... Bé, al menys parlo per a mi i jo en aquests casos únics i irrepetibles, ho tinc clar !!!












dimarts, 21 d’octubre de 2014

els meus segells

Fa temps que volia provar de fer segells i finalment m'he comprat un joc de gúbies i una planxa de goma d'esborrar i apa, a provar-ho.

Si vols fer un dibuix senzill, la veritat és que no costa gaire i el resultat és prou satisfactori. Estic molt contenta de com m'han quedat i és molt divertit veure com del no res en surt un dibuix que pots repetir i repetir ...  Ara bé, una altra cosa és si és vol fer un dibuix amb molt de detall ja que aleshores requereix molt més domini de les eines, però tot arribarà, com amb tot, s'ha de practicar i practicar, oi?

He fet unes fotos per a mostrar-vos les eines, les tintes i el resultat final. Ara estic fent un triangle que és molt i molt fàcil ja que té totes les línies rectes. Per cert que les tintes han de ser permanents per assegurar que quedin perfectament fixades i no embrutin.

A veure si us animeu a fer-ne i a utilitzar-los per a moltes coses: targetes, paper d'embolicar, roba ...


















dijous, 25 de setembre de 2014

fent camí

Un paper ratllat en blanc i negre ha estat ideal per a omplir-lo de colors, retallons i paraules que acompanyen la foto d'aquest jove que ja fa 14 anys vaig trobar a sota d'una col.
M'agrada fer una bona parada amb els materials que tinc com tintes, pinzells, segells... i anar fent proves al paper, jugant amb la foto que he triat, fins que em complau el resultat.






Les càmeres digitals i sobretot els mòbils propicien que fem un munt de fotos per tot i per tot: on anem, què mengem, amb qui estem, què fan els altres, per no parlar de les selfies ... i més tard quan te les mires, en realitat veus que poques són dignes de passar a la posteritat. 

Aquesta del Quim a Paris que he posat a aquesta pàgina, em va arribar a dins i m'ha inspirat el FENT CAMÍ ja que la vida no és res més que un camí que anem fent a còpia d'anar prenent decisions, interactuant amb els altres i escoltant la nostra veueta interior. Per un jove com ell que tot just comença el seu camí, és emocionant veure com dia a dia va prenent compromisos i fent petits passos per arribar a ser una bona persona, única i ben original.





dimarts, 16 de setembre de 2014

repte Sodalicious: AWFUL

Fa mesos que no participava en cap dels reptes que ens proposen la gent de Sodalicious...








Es tracta de fer alguna cosa inspirada amb la paraula "AWFUL" que vindria a ser terrible. fastigós, horrorós ...


Sodalicious el van crear unes noies poloneses que vaig tenir l'oportunitat de conèixer en persona a Barcelona, durant un taller organitzat per Kits de Somni i que, deixant a part com són de vitals i rialleres, m'encanten perquè utilitzen l'scrapbooking i el mix-media per a donar veu a la denúncia i no es queden en el "supercalifragibonrotllo" de sempre.

De seguida ho he tingut clar, Gaza, Ucraina, Irak, Siria, etc.... les guerres totes són fastigoses ja que sempre les pateix més qui menys interés hi té i ens hauriem de revoltar contra la hipocresia dels que  venen armes i després fan veure que volen aturar els que les fan servir.

El negre dominant el paper i la foto de després d'una batalla en són els protagonistes principals i les tintes, els guixots i els segells, els secundaris.






dilluns, 8 de setembre de 2014

one happy day

Fa molts dies que tinc el blog abandonat ... serà cosa de la calor ? de la mandra pròpia de l'estiu?

Bé, una vegada superat el tema de les excuses, avui és un bon dia, ONE HAPPY DAY ideal per a mostrar-vos una nova pàgina.

He utilitzat paper Kraft que m'encanta i el posaria a tot arreu; trobo que li dóna un toc natural i autèntic facis el què facis. La resta són els paperets de colors, lletres de cartró, alguns lluentons i com a novetat hi he incorporat formes fetes amb feltre.






La foto és de fa uns anys quan varem anar a la Dune du Pilat, que per cert us la recomano per a una excursió combinada amb Bordeaux. A part de ser un lloc especial on es fonen cel, mar, bosc i sorra;
li tinc molt a agraïr ja que quan hi vaig anar estava ben tapada i em costava respirar i després d'estar-nos-hi unes hores, esperant la posta de sol, em vaig sentir molt millor. A l'endemà ja tornava a estar com sempre... devia ser la brisa del mar, el relax, la bellesa del lloc. 

Els medicaments i la medicina són imprescindibles de vegades, però crec que no hem de despreciar mai altres canals que ens porten a la curació.

diumenge, 6 de juliol de 2014

Oh, la la !


Res com uns dies de vacances i si és a Paris, millor que millor !! Ja feia 9 anys des de la darrera visita quan els nens eren encara petits i ara de nou, ja adolescents, també ha estat una bona experiència.

De tots els llocs que hi ha per a anar a veure i a emocionar-se, a mi m'agrada especialment la Torre Eiffel.  És un dels punts on ens hi reunim més els turistes però m'és igual ... És imponent i pensar en l'esforç que devien fer per a aixecar-la tan alta i ferma... Segons la llum del moment sembla de 
diferents colors i he volgut recollir en aquesta pàgina aquesta diversitat.
No m'he embrutat gens les mans aquesta vegada, només fotos, papers bonics, cintes i enganxines. A més m'ha vingut de gust fer servir diferents tipus de lletres i aquest és el resultat final.
Estic preparant un àlbum sobre aquests dies a Paris però no he pogut evitar fer una pàgina ràpida ara que tot just hem arribat.

Passejar tranquilament, veure coses i paisatges bonics és absolutament necessari per a carregar les piles en aquest nostre món en què estem envoltats de gent i fets que ens xuclen tant l'energia.
Això ho podem fer i ho hem de fer cada dia una mica però és durant les vacances que realment hem d'omplir totes les bateries, no creieu?


dissabte, 21 de juny de 2014

visca els nuvis


Avui comença l'estiu i tinc ganes d'explicar-vos que el 23 de maig ens vam casar l'Agustí i jo després de més de 20 anys de convivència i 2 fills. Per a celebrar-ho varem fer una festa amb la família a Roda de Berà a casa de la meva germana. Cal dir que entre tots van fer que el dia fos MOLT ESPECIAL i INOBLIDABLE !!!.
L'àpat boníssim, els regals inmillorables, i la companyia imprescindible...



Sobretot en el meu bloc he de parlar de l'aspecte creatiu que va dominar ABSOLUTAMENT tot el casori.  Amigurumis més que exclusius fets per l'Èlia (hi, hi, hi), música adaptada i interpretada en directe des del cor,  àpats casolans riquíssims i tot en un entorn ple de colors, flors i obres d'art....


I el primer que m'ha vingut de gust de fer, és aquesta pàgina amb les fotos que va fer l'Òria a 
Montjuic amb els ninus, talment un reportatge fotogràfic dels nuvis i que ens va fer molta il.lusió !!!

És un treball molt senzill en què he fet servir papers de colors que harmonitzin amb els colors de les fotos, alguns detallets de fusta, cintetes i unes gotes de tinta xinesa per tal de donar tot el protagonisme als "nuvis".

Diuen que a la vida hem de celebrar tantes coses com puguem: esdeveniments especials, objectius aconseguits, aniversaris i Sants, canvis de vida ... ja que asseguren que això ens fa ser més feliços.
Inclús crec que ens podem fer mini-celebracions nosaltres sols cada vegada que "notem" que ens les mereixem i muntar-ne de minis als altres quan volem fer, d'algun fet quoditià, un dia especial.
I com que el casament, la festa i el viatge de nuvis a Irlanda han estat MOLT CELEBRATS, tinc tema per a fer moltes coses més ......



dissabte, 14 de juny de 2014

detalls

El dissabte passat vaig fer un taller amb tota una colla de mestres que volien conèixer una mica això de l'scrapbooking i què millor que un L.O. (pàgina de 30x30) per a començar.

La meva idea era que comencessin a embrutar-se les mans utilitzant gesso blanc, pasta de modelar i aquarel.les, després juguessin a enganxar les fotos que havíen escollit decorant amb papers bonics, trossets de washi tape, tintes per aquí i per allà i finalment s'atrevissin a posar-hi un títol amb lletres fetes a mà.

El model és aquest que aquí presento, que he titulat "Detalls" ja que per fora es veu una foto d'unes flors i si s'obre, apareix una de les flors molt ampliada : VIU EL PRESENT EN ELS DETALLS.

Cal dir que al final, tot i fer servir els mateixos materials i tècniques, la creativitat va donar resultats MOLT diferents ...

Sovint estem tan accelerats que se'ns passen moltes petites coses que ens fan la vida més agradable i serena. O sia, que a veure si som capaços d'aturar-nos més sovint a olorar les flors, a observar el vol dels ocells i a fascinar-nos per les postes de sol, que per cert, cada dia són diferents !!!!










divendres, 23 de maig de 2014

matí cultural

Avui ha estat un dia MOLT ESPECIAL per a mi i més endavant ja explicaré perquè ...

De moment,  un altre matí cultural per a inmortalitzar... una visita a la Barcelona romana i medieval i amb un mestre de categoria, el Manel. Ell ens va fer recórrer els carrers i places mentre ens anava donant una lliçó d'Història i nosaltres, no paravem de fer preguntes com unes alumnes aplicades.
Total un dia molt profitós i divertit !!!

Les tires horitzontals de papers diferents volen representar els carrers i els detallets de botons i lluentons, les petites joies que hi anavem trobant ...
 "the good life" és compartir un dia com aquest, ni més ni menys !!

Tots tenim algun coneixement o habilitat que podríem compartir amb els amics i parents i així segur que afegiriem un plus a la relació habitual que tenim per a fer-la més rica i intensa. Al mateix temps ensenyar i aprendre dia a dia, estic segura que ens farà sentir útils i ben vius !!!



dissabte, 17 de maig de 2014

papa ós

Una nova pàgina feta el març, pel dia del pare.. jo ja no en tinc però els meus fills sí i per sort, el conec molt i molt bé, he, he !!!
Un petit homenatge al Papa Ós de casa nostra amb una foto de ja fa molt de temps feta durant una visita al zoo de Montpellier durant unes vacances.
Aquest cop no m'he passat gens amb les tintes i la idea era fer destacar la foto en blanc i negre en mig dels colors dels papers que l'acompanyen.

La memòria és força limitada de fet, al menys la meva i em va molt bé això de mirar fotos a la "tun-tun"de tant en tant perquè segur que alguna em crida especialment l'atenció i a més de fer-me reviure el moment, m'inspira per a fer-ne alguna coseta...i ja em teniu, ocupada i feliç !!!



divendres, 21 de març de 2014

san gimignano (30 x 30)



Colors vius, aquarel.les, tinta xinesa i fins i tot una mica de costura feta a mà per a enmarcar un moment tranquil, suau fugint de les multituds. Era juliol, el dia del Palio a Siena i tots els que no hi van anar, es miraven la cursa a la tele als bars o a casa. Per als del país no és només un espectacle curiós, sinó que ho viuen amb tot el sentiment i la competitivitat és màxima.

Quan vas de vacances i sobretot si vas a llocs dels anomenats turístics, sempre trobem que estan massa plens d'altres turistes com nosaltres a la recerca d'una bona foto.  Ens agradaria poder estar més tranquils i així poder gaudir més del moment. Doncs bé, sortim una mica de la zona més plena i busquem raconets on sembla que molts dels turistes ja no arriben..
Aquesta foto, és d'un carrer de San Gimignano i no hi ha ni torres, ni esglesies, ni gent.. només una roba estesa a la façana i unes plantetes, cosa que ens indica que hi viuen.




dissabte, 15 de març de 2014

posta de sol (30 x 30)

Un paper que vaig trobar fa pocs dies a França: unes pedres grans i en blanc i negre... ja trobo que és una foto bonica, senzilla però que es fa mirar.  M'ha recordat una platja de les que tenen pedres en lloc de sorra i d'aquí he anat a parar al Lago di Garda i ja em tens buscant fotos de quan hi varen anar de vacances ja fa uns anys. I mira, un franja de tinta xinesa i gesso, paperets, cintes i fustetes i així ha quedat.

Ara que estem en crisi, molts cops hem comentat mig en broma,que hauriem de tornar a valorar molt més una vetllada amb els amics, un passeig pel bosc, unes rialles amb els fills o una bona posta de sol... 
I ja se sap que sovint, el més simple i barat és el què més ens omple, oi? 
Si econòmicament cada dia sembla que estarem pitjor, més motiu per a buscar i trobar moments com aquests !!





dimecres, 5 de març de 2014

lavanda (30 x 30)

El lila no és un dels meus colors preferits però en les flors de lavanda trobo que queda preciós ...així que com que em vaig trobar amb aquest paper ratllat, ja em veus buscant fotos de lavanda per a fer-ne alguna cosa.  I com que a més vaig comprar-ne de seca en un mercat quan vàrem anar a la Provença a l'estiu del 2012, he decidit incorporar-ne una mica dins d'un sobret de plàstic en aquesta nova pàgina.
I de fons, a sobre d'un paper blanc, una barreja de pintura acrílica i un toc de Modeling paste...

Sovint el més senzill resulta ser el millor per a nosaltres i en aquest cas, resulta que cada vegada que veig i oloro aquesta planta, em tele-transporto a aquells paisatges tan evocadors com són els de la Provença , que per cert, mai em canso de recomenar a tothom que hi passi uns dies. I un cop allà, mentalment torno a passejar pels poblets i mercats, a menjar tapenada, bo i escoltant les cigales que no paren ... no us ho perdeu !!




diumenge, 16 de febrer de 2014

al born (30 x 30)


Al novembre vaig anar amb unes amigues, molt amigues a fer una visita al nou espai del Born de Barcelona. Fou un dissabte molt ben aprofitat i la veritat ens que ens va agradar molt. Abans de començar, un esmorzaret i una foto per a inmortalitzar el moment. I he volgut fer un treball senzill però intens amb aquest paper tan vermell i amb altres retallons i enganxines per enmarcar-nos a les protagonistes !!!

Properament tornarem a quedar i aquest cop per a fer una visita a la Barcelona romana i medieval. El meu cunyat Manel ens farà de guia i estic segura que tornarà a ser un èxit. I no patiu, que algun altre record en scrap em sortirà  ... he he he

 M'agrada fer coses diferents amb els amics i així constatar dia a dia com de bé estem junts, on sigui i fent el què sigui. De fet amb elles ja he compartit sopars, spas, tallers d'scrap, visites turístiques , etc.....i m'encanta !!



crema de carbassa (30 x 30)

És sabut que la inspiració por venir de qualsevol lloc i moment i a mi, en aquest cas, m'ha vingut de fa uns dies quan vam menjar una crema de carbassa, que ja m'encanta tal qual, però amb un plus de Gambes pelades passades per la planxa. Una foto, una cinta de pintor per les lletres i unes tintes per aquí i per allà i ja tinc fet l'homenatge a la sort que tenim de poder menjar cada dia i tan bo.

Sovint, sento un gran agraïment per totes les coses que tenim al nostre abast i que ens fan la vida molt més fàcil i de qualitat, com tenir aigua, un sostre, aliments, escalfor .... i més, quan sabem perfectament que no tothom ho té tot i ser el més bàsic.


dimecres, 5 de febrer de 2014

somriure & sentir (30 x 30)



Ja fa temps que vaig fer aquestes pàgines però sempre que les miro tinc molt bones sensacions. Per una banda recordo el viatge que vàrem fer pel sud de França i concretament a un parc de Montpellier i per l'altra, el taller que vaig fer a Barcelona organitzat per Kits de Somni i on vàrem tenir a l'Anna Maria Wolniak ensenyant-nos moltes tècniques ...

És una passada agafar unes fotos i unes paraules que et portin a algún raconet de la memòria que et faci sentir bé i començar a remenar papers, tintes, aquarel.les, cintes … fins a trobar allò que sents que combina.  Aleshores només cal deixar anar totes les cabòries i concentrar-se en fer una petita i única obra d'art que tingui el poder de transportar-te cada cop que la mires als dos móns alhora; al del moment en què vas fer la foto o vas sentir o llegir les paraules i al del moment en què estaves creant-la.  Malgrat el dia a dia difícil que estem vivint, aquesta és una recepta que he trobat per a enfocar-me en les coses bones de la vida !!!
Quan volgueu, us en passo els ingredients …







dissabte, 25 de gener de 2014

art journal challenge n. 43

Un altre repte de Sodalicious, un blog d'unes noies poloneses fantàstiques que conec en persona d'un curs que varem fer a Barcelona al 2012. Aquesta vegada el tema és TARGET que en anglès és una diana o un objectiu. 
La frase que se'm va acudir i m'ha inspirat per a fer aquesta pàgina al meu journal art (que per cert em van portar els reis i avui he estrenat) és " El nostre principal objectiu hauria de ser viure les nostres vides intensament" i ja està tot dit…













dilluns, 20 de gener de 2014

aniversari feliç (32 x 32)

Fa poc el fill d'uns amics va fer 18 anys i em va venir de gust fer-li un regal on hi sortissin fotos d'alguns dels molts moments compartits des que era petit i frases que em van semblar significatives per a ell. Inspirada en un projecte de la Loredana Bucaria, que varem fer en un taller de Kits de Somni, al final el resultat fou aquest.

Uns llistons de fusta comprats en una botiga de bricolatge tallats en escaire, grapats, encolats i pintats van fer de marc, un paper fosc amb tintes pel fons i uns cordills i unes agulles per a penjar-hi les fotos, les frases i un sobret sorpresa van ser els materials que vaig necessitar i al fer-lo personalitzat és únic.

Li van fer una festa mooooolt xula amb la família i els amics en un lloc molt original, una autèntica granja on hi va haver un passi de vídeos, manduca, música i un munt de regals de tota mena. Crec que fou un dia súper especial i que segur li donarà una bona empenta per a entrar a la majoria d'edat !!!

Felicitats Guillem !!     T'estimem!!!




dimecres, 8 de gener de 2014

descansant (30 x30)



Ja som al 2014 !!!   I aquesta és la primera pàgina d'enguany on he utilitzat uns papers molt originals de la marca Sodalicious que bàsicament són en blanc i negre i per a compensar una foto en colors impresa sobre cartolina i uns papers de colors una mica difuminats amb gesso. Uns tampons de petjades i d'una bruixola que s'avenen molt amb el tema (excursió) i la paraula "descansant" feta amb una maquineta Dymo nova que tinc però que és com les de tota la vida …i que des de que la tinc no paro d'etiquetar-ho tot.

Aquest primer projecte de l'any el dedico a l'Agustí, el meu company, pare dels meus fills i assistent tècnic i informàtic de tots els meus projectes …. el blog, les fotos, etc… i que em dóna suport per tot i per tot !!!   Mil gràcies per ser-hi i per ser com ets  !!!  xxxxx