dijous, 25 de setembre de 2014

fent camí

Un paper ratllat en blanc i negre ha estat ideal per a omplir-lo de colors, retallons i paraules que acompanyen la foto d'aquest jove que ja fa 14 anys vaig trobar a sota d'una col.
M'agrada fer una bona parada amb els materials que tinc com tintes, pinzells, segells... i anar fent proves al paper, jugant amb la foto que he triat, fins que em complau el resultat.






Les càmeres digitals i sobretot els mòbils propicien que fem un munt de fotos per tot i per tot: on anem, què mengem, amb qui estem, què fan els altres, per no parlar de les selfies ... i més tard quan te les mires, en realitat veus que poques són dignes de passar a la posteritat. 

Aquesta del Quim a Paris que he posat a aquesta pàgina, em va arribar a dins i m'ha inspirat el FENT CAMÍ ja que la vida no és res més que un camí que anem fent a còpia d'anar prenent decisions, interactuant amb els altres i escoltant la nostra veueta interior. Per un jove com ell que tot just comença el seu camí, és emocionant veure com dia a dia va prenent compromisos i fent petits passos per arribar a ser una bona persona, única i ben original.





dimarts, 16 de setembre de 2014

repte Sodalicious: AWFUL

Fa mesos que no participava en cap dels reptes que ens proposen la gent de Sodalicious...








Es tracta de fer alguna cosa inspirada amb la paraula "AWFUL" que vindria a ser terrible. fastigós, horrorós ...


Sodalicious el van crear unes noies poloneses que vaig tenir l'oportunitat de conèixer en persona a Barcelona, durant un taller organitzat per Kits de Somni i que, deixant a part com són de vitals i rialleres, m'encanten perquè utilitzen l'scrapbooking i el mix-media per a donar veu a la denúncia i no es queden en el "supercalifragibonrotllo" de sempre.

De seguida ho he tingut clar, Gaza, Ucraina, Irak, Siria, etc.... les guerres totes són fastigoses ja que sempre les pateix més qui menys interés hi té i ens hauriem de revoltar contra la hipocresia dels que  venen armes i després fan veure que volen aturar els que les fan servir.

El negre dominant el paper i la foto de després d'una batalla en són els protagonistes principals i les tintes, els guixots i els segells, els secundaris.






dilluns, 8 de setembre de 2014

one happy day

Fa molts dies que tinc el blog abandonat ... serà cosa de la calor ? de la mandra pròpia de l'estiu?

Bé, una vegada superat el tema de les excuses, avui és un bon dia, ONE HAPPY DAY ideal per a mostrar-vos una nova pàgina.

He utilitzat paper Kraft que m'encanta i el posaria a tot arreu; trobo que li dóna un toc natural i autèntic facis el què facis. La resta són els paperets de colors, lletres de cartró, alguns lluentons i com a novetat hi he incorporat formes fetes amb feltre.






La foto és de fa uns anys quan varem anar a la Dune du Pilat, que per cert us la recomano per a una excursió combinada amb Bordeaux. A part de ser un lloc especial on es fonen cel, mar, bosc i sorra;
li tinc molt a agraïr ja que quan hi vaig anar estava ben tapada i em costava respirar i després d'estar-nos-hi unes hores, esperant la posta de sol, em vaig sentir molt millor. A l'endemà ja tornava a estar com sempre... devia ser la brisa del mar, el relax, la bellesa del lloc. 

Els medicaments i la medicina són imprescindibles de vegades, però crec que no hem de despreciar mai altres canals que ens porten a la curació.