divendres, 13 de febrer de 2015

Aviat vull ser una cosidora acceptable

Fa estona que m'estic discutint amb un tros de roba japonesa molt bonica que fa temps que vaig comprar a Barcelona. Vull que es converteixi en un monederet per al mòbil i en una samarreta negra tunejada i de moment no sé qui està guanyant la partida... Des de fora sembla que jo però mirant-ho més en detall, qui sap.
Tinc una màquina de cosir elèctrica des de fa temps però fins ara no ens hem posat a treballar en equip seriosament i ja se sap, costa una mica que els membres d'un equip encaixin i treballin bé.

Aquí, una mostra del que hem fet fins ara...la màquina i jo; la tecnologia i l'ésser humà.


La meva mare cosia i pretenia ensenyar-me'n però jo, com a bona filla de catàleg, passava d'ella i vés per on, que un cop ja sóc també mare i força més gran, ara em vé de gust cosir però en sé poquet.
No crec que mai sigui massa tard per aprendre quelcom ja que com deia la meva àvia Pepa: "Més val aprendre de vell que morir tonto" i per tant ara m'he proposat pel 2015, treballar en equip amb la màquina de cosir, les agulles, els fils, els patrons, etc. i així anar fent i fent fins a esdevenir una cosidora acceptable. Més endavant qui sap si una molt bona cosidora !!!